Google va acceptar el "dret a l'oblit" de la Unió Europea també conegut com a "dret a suprimir" les regles ara fa més de tres anys. Va ser quan el Tribunal de Justícia Europeu va introduir una llei que permetia als ciutadans d'Europa sol·licitar que esborressin els resultats i les dades de cerca.

L’últim informe anual de transparència de Google posa de manifest el fet que la companyia va rebre 2, 4 milions d’aquestes peticions des del 2014 fins al 2017. Sembla que, segons aquest informe, la companyia va negar el 57% d’aquestes sol·licituds i va acordar el 43%.

Criteris de Google per eliminar els enllaços

Les regles de l’empresa segons les quals es compromet o no a eliminar els enllaços es basen en si les dades són d’interès públic. La sentència "El dret a ser oblidat" diu que els ciutadans d'Europa tenen la possibilitat de sol·licitar l'eliminació d'informació inadequada / inexacta / irrellevant / excessiva per mantenir el dret a la privadesa.

Un altre element que té en compte Google són els sol·licitants i la companyia mostra un desglossament de les sol·licituds que han estat realitzades per usuaris privats i no privats. El contingut de la sol·licitud es classifica en algunes categories que inclouen dades personals, delictes, dades professionals i també “nom no trobat”.

Quan Google avalua una URL per suposar la seva supressió potencial, l'empresa classifica el lloc web que allotja la pàgina com a lloc de notícies, lloc de directoris, mitjans de comunicació social o altres. I l’últim que es té en compte és la taxa de baixada de contingut, que és la velocitat amb la qual Google delimita el contingut per categoria de forma trimestral.